sábado, 25 de febrero de 2012

Què és l'amor?

Què és l'amor? Aquesta pregunta té una infinitat de respostes. Molta gent ha intentat trobar una resposta universal que servisca per a qualsevol moment o àmbit, però la veritat és que, eixa resposta que pretenem trobar no existeix. Cada persona té una manera de veure l'amor, i amb això no em referisc a una persona que diu que l'amor és la submissió total, no. Una vegada em digueren que l'amor té molts sentits. Per al matemàtic, l'amor és un problema; milers d'equacions que tens que anar resolent per aconseguir trobar-le un sentit. Però fins i tot a vegades, resolent totes aquestes equacions, el matemàtic es dóna compte de que l'amor no té lògica, ni una única solució. Es dóna compte de que és irracional; amb la qual cosa ell no pot treballar.

Si li preguntem a un historiador o a un escritor ens diríen que tota història, que es preï d'estar ben escrita i amb una bona trama, necessita de l'amor; un amor que comence guerres, que les lideri i que les guanye. En tota història que es preï hem de trobar aquest sentiment pel qual els protagonistes lluiten i superen totes les adversitats que es presenten davant del seu camí. Un sentiment gràcies al qual aconseguiràn portar la pau o un perfecte equilibri.

Per al químic, és una reacció; una reacció del nostre cos, que s'encarrega de que s'expulsen unes hormones que activen diferents components químics. Aquestes hormones ens fan sentir afecció, desig, enyorança, falta de gana o fa que no puguem conciliar el somni com ens agradaria.

Però, per a l'artista, la seva resposta per a l'amor és un simple cor; un dibuix en un tros de paper que indica allò que sentim i que dibuixem instintivament sempre que estem enamorats.

Després hi ha un altre tipus de persones que sempre intentan trobar-le una part irracional a aquest sentiment. Intentan trobar en l'amor al perfect candidar. Els dóna igual no sentir res per eixa persona, solament els interessa que tinguen diners, un bon treball o coses per l'estil. Encara que, sincerament, per a mi això no és amor.

Al contrari que aquestes persones, jo pense en l'amor com un sentiment irracional que et porta a conèixer a eixa persona que és perfecta per a tu en tots els sentits. Eixa persona amb la qual t'agradaria passar la resta de la teva vida, a la que no t'agradaria perdre mai. Per a mi, l'amor és trobar una persona amb la qual puguem compartir els millors i els pitjors moments, una persona a la que poder abraçar sempre que vulgui, a la que li puga contar tots els meus secrets. L'amor és trobar a eixa persona especial amb la qual puga entendre sense nnecessitat de paraules, sols amb mirar-le als ulls.

No hay comentarios:

Publicar un comentario