Més enllà de la traïció (Introducció)

Fa eons un gran poder creà l’univers, els Déus. Aquestes divinitats es tractaven de pura energia, però amb una singularitat, cadascuna disposava d’un extraordinari poder. Mentre que uns dominaven els elements de la natura: foc, aire, terra, aigua i esperit; altres dominaven la tecnologia i la seva missió, damunt de totes les coses, la protecció. Tot açò doní lloc, amb el pas dels segles, que cada Déu triés formar part d’un Panteó. Perquè ens entenguem, un Panteó és un conjunt de divinitats que tenen una mateixa missió en comú.

De cadascú d’aquestos Panteons nasqueren poderoses civilitzacions plenes de màgia i saviesa. Però, hi va haver dos Panteons que s’alçaren damunt els altres; dos que es convertiren en llegenda. Amb el pas dels segles, els humans se'n van anar allunyant del Déus, per la qual cosa aquestos tingueren que acoblar-se a aquesta nova situació i van adquirir aparença humana, amb el fi de poder evitar la seva desaparició.

Una de les principals civilitzacions foren els atlants; un poderós Panteó que va fer sorgir de l’oceà una illa, que amb el pas dels segles es convertiria en la mítica i llegendària Atlàntida, en la qual els seus Déus convivien amb ells. La seva existència girava al voltant de la protecció de la vida i per açò utilitzaven la gran tecnologia de que disposaven.

L’altra gran civilització la formarien els grecs; un Panteó igual de poderós que vivia a la Antiga Grècia i que veneraven als Déus que vivien al Monte Olimpo. Aquestos, al contrari, es dedicaven a observar als que ells consideraven les seves creacions.

Ambdues civilitzacions decidiren unir-se amb el fi de crear una civilització perfecta i conviure en pau.

Però aquesta història no tracta de pau, sinó d’avarícia. Un simple pecat, però poderós a la vegada, va fer que es cometés una terrible traïció. Per aquesta traïció; una civilització fou destruïda, la seva ciutat fou submergida en les profunditats marines, els seus Déus foren empresonats i una guerra entre mítiques criatures fou deslligada.

Milers d’anys després, la confrontació encara perdura i cada bàndol ha triat els seus guerrers.

Ara mateixa vos estareu preguntant com sé tot açò. La resposta és molt senzilla...jo sóc una d’ells.