Més enllà de la traïció (Segona part)

MONTE OLIMPO EN LA ACTUALITAT

Començaré dient que el meu nom és Adara (Deessa de la Raó), filla d’Ares (Déu de la Guerra) i Afrodita (Deessa de l’amor). No me pregunteu com és possible que d’un Déu i una Deessa totalment impulsius, pogueren donar vida a una Deessa de la Raó.

Des de que tinc memòria recorde com els meus pares em deien sempre les mateixes paraules: “Adara, els atlants no són de fiar, evita’ls”. Mai se’m van donar detalls concrets. Recorde preguntar repetitivament dubtes que m’assaltaven però sempre obtenia mirades esquives.

Però jo no podia evitar les meves dubtes, els meus somnis; me turmentava pensar que la meva família me pogués estar mentint. 

Els meus pensaments, de sobte, es varen veure tallats per l’entrada de ma mare.

- Adara

- Mare que ocorre?

- No puc visitar a la meva filla?

- Les dos sabem molt bé que les visites de cortesia no són el teu. 

- Bé, deixem-ho estar. Alçat! Zeus ens espera a la Sala del Tron.

- Vaig de seguida, mare.

Què voldrà? Poques vegades ens reuneix a tots; millor dit, ens reuneix quan té que fer mostra del seu gran poder o de la seva “gran generositat”. Però bé, és hora d’alçar-se i tampoc vull ser la causa del seu enuig.

Sala del Tron de Zeus

- Déus i Deesses de l’Olimpo, com el vostre Senyor, vos he reunit ací perquè ens trobem en una greu situació. Quan empresonarem als atlants els maleirem a romandre en Kalosis per tota l’eternitat, però Keylev (Déu de la vida), fill d’Acheron (Déu de la mort) i Agapa (Deessa de l’amor) és la clau per trencar la maledicció.

- Hi ha que trobar una solució ràpida i eficaç perquè el primer que voldran serà  venjança. 

- Tranquil·la Artemisa. Crec que ja he pensat en això. La meva decisió ja està presa. Manaré a un de vosaltres per destruir a Keylev i així perpetuar l’empresonament dels atlants.

- Qui serà l’elegit i amb quines armes comptarà?

- Hermes, no t’amoïnis que tu no seràs l’elegit. Més aviat havia pensat en Ares, encara que em dóna por que el teu caràcter impulsiu pugui no només destruir a Keylev, sinó també a la humanitat.

- Aniré jo, mi senyor.

- Tu, Adara?

- Zeus, sóc una gra guerrera, mon pare m’ha ensenyat bé i no me permetré fer mal als humans, conforme m’ha ensenyat ma mare. A més a més, què millor que enviar a la Deessa de la Raó quan el meu poder és el judici?

- Què així sigui! Que la teva agudesa i racionalitat et guiïn cap a la victòria.

Què dimonis he fet? Potser he perdut el cap? Per descomptat que sí. No hi ha dubte. Encara que pensant-ho bé...podré esbrinar més sobre els atlants i el perquè de la seva traïció. Crec que el meu propi subconscient ha actuat pel seu compte i  vol saber la veritat de tant silenci. Fins i tot crec que serà un bon pla, obtindré la informació encara que em costi la vida. El meu objectiu és trobar-li, traure-li la informació i destruir-lo. Sóc una suïcida!

Bé, pensem fredament...el primer que tinc que fer és esbrinar on puc localitzar a Keylev i el segon és com destruir-lo. Qui me pot donar tota eixa informació?...Les Parkes.